Front comú a l'Alt Empordà per demanar millores en els accessos a l'estació de l'AVE de Figueres
Els alcaldes han signat un manifest demanant la millora de diverses vies, tant a la Generalitat com al ministeri de Foment
Aquest dimarts s'ha celebrat un consell d'alcaldes de l'Alt Empordà en què s'ha sotmès a votació un manifest per demanar al ministeri de Foment i a la Generalitat que s'accelerin les obres de les connexions viàries de la futura estació de l'AVE a Figueres. Els municipis de Figueres, Roses, L'Escala, La Jonquera, Llançà, Castelló d'Empúries i Vilafant han decidit així fent un front comú.
Notícies relacionades
* Olot vol millores en les carreteres per tenir accés a les estacions ferroviàries més properes[27/01/2010]
* L'alta velocitat francesa arribarà a Figueres abans que acabi l'any[22/01/2010]
D'una banda, els projectes de connexió amb les autovies A-2 i A-26 són els que es reclamen al Ministeri de Foment. D'altra banda els alcaldes de la comarca empordanesa critiquen que la Generalitat no ha fet els deures a l'hora de construir els accessos de la seva competència. Denuncien que el govern català té pendents obres que, a hores d'ara, ja haurien d'estar ben encaminades, com la C-31, per la gent que va a Figueres des del sud, i el túnel circumvalatori, que ha de facilitar l'accés a la gent que ve del Nord, de Llançà i Portbou, per exemple.
L'alcalde de Figueres, Santi Vila, ha explicat en delaracions a COMRàdio que aquests dues infraestructures són “imprescindibles”. Amb tot, però, Santi Vila ha assegurat que “paradoxalment, qui més bé ha fet els deures és Adif i el Ministeri de Foment” i no la Generalitat de qui ha dit que no assumeix "compromisos clars".
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha contestat a aquestes declaracions, també a COMRàdio, i ha assegurat que hi ha un “error de precisió i concepte”. Segons el conseller Nadal, si Adif “està fent els deures” és perquè “la Generalitat hi ha contribuït”. Segons Nadal “no es pot atribuir als altres mancances municipals” perquè segons el conseller els vials que reclamava l'alcalde de Figueres són “d'estricta” competència municipal. Amb tot, però, ha apel·lat a la cooperació entre administracions i ha assegurat que la Generalitat ajudarà al municipi si aquest en té necessitat.
dimarts, 27 d’abril del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
Artur Mas denuncia els ´accessos tercermundistes´ a la nova estació
El president de CiU parla en una extensa entrevista que publica aquest dimarts el setmanari de l'Alt EMPORDÀ, dels temes més calents de l'actualitat política i econòmica.
20-04-2010
EMPORDA.INFO En una setmana marcada per la decisió del Tribunal Constitucional que ha tornat a deixar a l´aire el futur de l´Estatut de Catalunya, el president de CiU manifesta la necessitat de "no renunciar a la voluntat expressada a les urnes pel poble català" al mateix temps que demana que es recusi els membres del Tribunal que tenen el mandat caducat. Mas tampoc té pèls a la llengua a l´hora de criticar el pla ZP i la gestió que la Generalitat de Catalunya ha fet dels projectes dels accessos a la futura estació del tren de Figueres.
Mas recorda que "durant 30 anys hem defensat l´Estat de les Autonomies i el marc de la Constitució, però si ara un tribunal ens diu que les aspiracions del poble català no caben dins l´actual constitució, tal com ells la llegeixen, aleshores el que s´ha de fer és virar i buscar un altre camí: el dret a decidir dels catalans. Hem de defensar els temes que més uneixen el país perquè, d´aquesta manera, serem més forts. Un exemple seria el concert econòmic, el repartiment de diners i l´administració d´aquests".
Respecte la problemàtica de la nova estació intermodal de Figueres i Vilafant i la manca d'accessos per arribar-hi des de les grans xarxes de comunicació, el líder de CiU té clar que "aquesta no és una estació de pas, es tracta d´un equipament regional i, per això, ha de tenir un tractament especial. Tot plegat requereix que l´accés a aquesta estació estigui d´acord amb la vocació de l´estació. Cal tenir a punt els accessos nord a través del túnel del castell de Sant Ferran i els accessos pel sud que utilitzarien la perllongació de la carretera C-31. No hem de fer simplement carrerons, cal fer bones comunicacions. El problema de tot això és que ja està clar que tindrem el tren, l´estació i uns accessos tercermundistes. El cacau està anunciat i tindrà responsables directes que són els actuals governants".
20-04-2010
EMPORDA.INFO En una setmana marcada per la decisió del Tribunal Constitucional que ha tornat a deixar a l´aire el futur de l´Estatut de Catalunya, el president de CiU manifesta la necessitat de "no renunciar a la voluntat expressada a les urnes pel poble català" al mateix temps que demana que es recusi els membres del Tribunal que tenen el mandat caducat. Mas tampoc té pèls a la llengua a l´hora de criticar el pla ZP i la gestió que la Generalitat de Catalunya ha fet dels projectes dels accessos a la futura estació del tren de Figueres.
Mas recorda que "durant 30 anys hem defensat l´Estat de les Autonomies i el marc de la Constitució, però si ara un tribunal ens diu que les aspiracions del poble català no caben dins l´actual constitució, tal com ells la llegeixen, aleshores el que s´ha de fer és virar i buscar un altre camí: el dret a decidir dels catalans. Hem de defensar els temes que més uneixen el país perquè, d´aquesta manera, serem més forts. Un exemple seria el concert econòmic, el repartiment de diners i l´administració d´aquests".
Respecte la problemàtica de la nova estació intermodal de Figueres i Vilafant i la manca d'accessos per arribar-hi des de les grans xarxes de comunicació, el líder de CiU té clar que "aquesta no és una estació de pas, es tracta d´un equipament regional i, per això, ha de tenir un tractament especial. Tot plegat requereix que l´accés a aquesta estació estigui d´acord amb la vocació de l´estació. Cal tenir a punt els accessos nord a través del túnel del castell de Sant Ferran i els accessos pel sud que utilitzarien la perllongació de la carretera C-31. No hem de fer simplement carrerons, cal fer bones comunicacions. El problema de tot això és que ja està clar que tindrem el tren, l´estació i uns accessos tercermundistes. El cacau està anunciat i tindrà responsables directes que són els actuals governants".
dilluns, 12 d’abril del 2010
S'obriran extensions dels centres cívics a tots els barris
L’Ajuntament de Figueres i les associacions de veïns de la ciutat han iniciat els treballs per potenciar l’ús de les seus d’aquestes entitats ciutadanes.
Amb l’objectiu que es converteixin a curt termini en una extensió dels centres cívics municipals pel que fa a activitats. Aquest és un dels temes que es van tractar, dimarts al vespre, en el decurs d’una trobada amb associacions de veïns i en la que hi van participar el vicealcalde, Francesc Canet, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Besora, i el regidor d’associons de veïns, Joaquim Felip.
“Tenim el convenciment que amb aquesta novetat, que les mateixes entitats veïnals veuen amb bons ulls, ajudarem a estendre l’oferta de cursos dels centres cívics arreu de la ciutat, al mateix temps que donarem un valor afegit a les pròpies associacions de veïns perquè puguin explicar les seves accions a més gent del seu barri”, explica Canet.
Potenciar la participació ciutadana
Amb l’objectiu estratègic de potenciar la participació ciutadana fins a final de mandat, la trobada també va servir per marcar accions a complir a curt i a mig termini. Accions que passen per fixar trobades amb totes les associacions veïnals cada dos mesos o millorar la xarxa a les seus per facilitar l’accés a les noves tecnologies i d’aquesta manera obrir un canal de comunicació més ràpid i eficaç amb l’Ajuntament.
“Es tracta d’accions que hem de fer amb urgència, però que es completaran amb altres objectius més ambiciosos”, explica Besora, qui afegeix que “ja estem buscant el finançament per a la redacció d’un reglament municipal de participació ciutadana”.
Amb l’objectiu que es converteixin a curt termini en una extensió dels centres cívics municipals pel que fa a activitats. Aquest és un dels temes que es van tractar, dimarts al vespre, en el decurs d’una trobada amb associacions de veïns i en la que hi van participar el vicealcalde, Francesc Canet, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Besora, i el regidor d’associons de veïns, Joaquim Felip.
“Tenim el convenciment que amb aquesta novetat, que les mateixes entitats veïnals veuen amb bons ulls, ajudarem a estendre l’oferta de cursos dels centres cívics arreu de la ciutat, al mateix temps que donarem un valor afegit a les pròpies associacions de veïns perquè puguin explicar les seves accions a més gent del seu barri”, explica Canet.
Potenciar la participació ciutadana
Amb l’objectiu estratègic de potenciar la participació ciutadana fins a final de mandat, la trobada també va servir per marcar accions a complir a curt i a mig termini. Accions que passen per fixar trobades amb totes les associacions veïnals cada dos mesos o millorar la xarxa a les seus per facilitar l’accés a les noves tecnologies i d’aquesta manera obrir un canal de comunicació més ràpid i eficaç amb l’Ajuntament.
“Es tracta d’accions que hem de fer amb urgència, però que es completaran amb altres objectius més ambiciosos”, explica Besora, qui afegeix que “ja estem buscant el finançament per a la redacció d’un reglament municipal de participació ciutadana”.
L’Alt Empordà exigeix bons accessos a l’AVE de Figueres
12/4/2010 PROJECTES PENDENTS // UNA ESTACIÓ MAL COMUNICADA
L’Alt Empordà exigeix bons accessos a l’AVE de Figueres
1. • Recorden que és l’entrada a Catalunya pel nord i que la usaran més comarques
2. • Set alcaldes firmen un manifest i avisen que l’estació s’acabarà a finals d’any
Quan falta una mica més de mig any perquè Adif finalitzi l’estació de l’AVE de Figueres (Alt Empordà), l’únic accés a la terminal és un trist camí de carro que aviat serà degudament urbanitzat per garantir la connexió amb la ciutat. Els projectes per enllaçar la nova estació amb les futures autovies A-2 i A-26 (que han de facilitar l’arribada dels viatgers des de l’oest i el sud) han caigut en sac foradat, ja que el Ministeri de Foment vol refer aquests trams per incorporar-hi algunes millores. Davant d’aquesta situació, el preu que hauran de pagar Figueres i la comarca per l’arribada de l’AVE serà un col·lapse monumental per l’augment del trànsit en una ciutat saturada, per on cada dia circulen uns 100.000 vehicles. Un fet absurd que ha impulsat set alcaldes de les principals localitats de l’Alt Empordà a firmar una manifest per exigir a la Generalitat una solució urgent a aquest problema.
Els municipis de Figueres, Roses, l’Escala, la Jonquera, Llançà, Castelló d’Empúries i Vilafant jutgen prioritari que el Govern prolongui la C-31 (que connecta Figueres amb la Bisbal) amb la finalitat de facilitar l’arribada a la terminal des del sud. L’altra mesura que es considera urgent és la construcció d’un túnel sota el castell de Sant Ferran, per connectar l’estació amb la N-2. Aquesta obra, amb un pressupost d’uns 30 milions d’euros, milloraria l’accés dels viatgers procedents del nord de l’Alt Empordà i, a través de la construcció d’una ronda urbana, el de les poblacions de l’est, des de Roses a Portbou.
L’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), va reconèixer que, encara que la Generalitat acceptarà iniciar immediatament el procés administratiu per efectuar les dues obres, la tramitació dels projectes trigaria com a mínim dos anys abans que es poguessin començar els treballs. Un termini dramàtic si es té en compte que la previsió és que l’estació atregui cada any un milió de passatgers. «Estem molt preocupats perquè tenim la garantia que comptarem amb una estació amb les prestacions adequades, però sense els accessos necessaris per cobrir les necessitats de la comarca i d’altres territoris que es beneficiaran de la seva posada en marxa, com ara la Garrotxa i el Pla de l’Estany», va afirmar l’alcalde.
CONTRADICCIÓ / Durant la presentació d’aquest manifest, dimarts passat, Vila va destacar la contradicció que, per culpa d’una mala planificació dels accessos, al final s’acabi donant la raó als partits i ciutadans que es van oposar a la construcció de la nova estació als afores de la ciutat (al terme de Vilafant). L’alcalde va recordar que una campanya ciutadana va aconseguir recollir més de 5.000 signatures perquè la terminal de l’AVE s’ubiqués al mateix lloc en què es troba l’actual estació de tren, en ple centre de la ciutat.
L’alcalde va insistir que el model ferroviari que es va proposar a la ciutat basa la seva virtut en el seu caràcter descentralitzat. És a dir, que a l’estar fora del nucli urbà és més accessible per als habitants de la comarca perquè poden arribar a l’estació sense necessitat d’haver de travessar l’urbs. «És un model oposat al de Girona, que té l’estació al centre urbà i que solament beneficia els veïns de la capital», va afegir Vila. «Però sense els accessos adequats, perd tota la seva funcionalitat», va insistir.
L’Alt Empordà exigeix bons accessos a l’AVE de Figueres
1. • Recorden que és l’entrada a Catalunya pel nord i que la usaran més comarques
2. • Set alcaldes firmen un manifest i avisen que l’estació s’acabarà a finals d’any
Quan falta una mica més de mig any perquè Adif finalitzi l’estació de l’AVE de Figueres (Alt Empordà), l’únic accés a la terminal és un trist camí de carro que aviat serà degudament urbanitzat per garantir la connexió amb la ciutat. Els projectes per enllaçar la nova estació amb les futures autovies A-2 i A-26 (que han de facilitar l’arribada dels viatgers des de l’oest i el sud) han caigut en sac foradat, ja que el Ministeri de Foment vol refer aquests trams per incorporar-hi algunes millores. Davant d’aquesta situació, el preu que hauran de pagar Figueres i la comarca per l’arribada de l’AVE serà un col·lapse monumental per l’augment del trànsit en una ciutat saturada, per on cada dia circulen uns 100.000 vehicles. Un fet absurd que ha impulsat set alcaldes de les principals localitats de l’Alt Empordà a firmar una manifest per exigir a la Generalitat una solució urgent a aquest problema.
Els municipis de Figueres, Roses, l’Escala, la Jonquera, Llançà, Castelló d’Empúries i Vilafant jutgen prioritari que el Govern prolongui la C-31 (que connecta Figueres amb la Bisbal) amb la finalitat de facilitar l’arribada a la terminal des del sud. L’altra mesura que es considera urgent és la construcció d’un túnel sota el castell de Sant Ferran, per connectar l’estació amb la N-2. Aquesta obra, amb un pressupost d’uns 30 milions d’euros, milloraria l’accés dels viatgers procedents del nord de l’Alt Empordà i, a través de la construcció d’una ronda urbana, el de les poblacions de l’est, des de Roses a Portbou.
L’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), va reconèixer que, encara que la Generalitat acceptarà iniciar immediatament el procés administratiu per efectuar les dues obres, la tramitació dels projectes trigaria com a mínim dos anys abans que es poguessin començar els treballs. Un termini dramàtic si es té en compte que la previsió és que l’estació atregui cada any un milió de passatgers. «Estem molt preocupats perquè tenim la garantia que comptarem amb una estació amb les prestacions adequades, però sense els accessos necessaris per cobrir les necessitats de la comarca i d’altres territoris que es beneficiaran de la seva posada en marxa, com ara la Garrotxa i el Pla de l’Estany», va afirmar l’alcalde.
CONTRADICCIÓ / Durant la presentació d’aquest manifest, dimarts passat, Vila va destacar la contradicció que, per culpa d’una mala planificació dels accessos, al final s’acabi donant la raó als partits i ciutadans que es van oposar a la construcció de la nova estació als afores de la ciutat (al terme de Vilafant). L’alcalde va recordar que una campanya ciutadana va aconseguir recollir més de 5.000 signatures perquè la terminal de l’AVE s’ubiqués al mateix lloc en què es troba l’actual estació de tren, en ple centre de la ciutat.
L’alcalde va insistir que el model ferroviari que es va proposar a la ciutat basa la seva virtut en el seu caràcter descentralitzat. És a dir, que a l’estar fora del nucli urbà és més accessible per als habitants de la comarca perquè poden arribar a l’estació sense necessitat d’haver de travessar l’urbs. «És un model oposat al de Girona, que té l’estació al centre urbà i que solament beneficia els veïns de la capital», va afegir Vila. «Però sense els accessos adequats, perd tota la seva funcionalitat», va insistir.
França es compromet a adjudicar les obres del TGV Perpinyà-Figueres abans de finals d'any
França es compromet a adjudicar les obres del TGV Perpinyà-Figueres abans de finals d'any
Bona notícia sobre el TGV; si més no, esperançadora. S'ha produït a París, on es feia una cimera ministerial francoespanyola. La notícia és que França s'ha compromès a adjudicar abans que s'acabi aquest any les obres del tram entre Perpinyà i Figueres, un dels punts difícils que té actualment el traçat que ha de passar per Catalunya.
En la cimera ministerial entre Espanya i França s'ha refermat el compromís de fer públic abans del 31 de desembre el nom del consorci seleccionat per a la concessió del tram Figueres-Perpinyà de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa. Un tram que encara no té calendari.
Quatre grups tornen a aspirar a la concessió, entre els quals hi ha les principals constructores espanyoles. En aquesta ocasió, però, la francesa Bouygues i l'espanyola Dragados i Construcciones van cadascuna pel seu compte. En la primera concessió, que es va acabar anul·lant, anaven juntes com a Euroferro.
El ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, i el seu homòleg francès s'han compromès a adjudicar l'obra abans del 31 de desembre. De tota manera, això fa difícil que les obres puguin començar el 2004, i encara no hi ha data d'acabament.
Bona notícia sobre el TGV; si més no, esperançadora. S'ha produït a París, on es feia una cimera ministerial francoespanyola. La notícia és que França s'ha compromès a adjudicar abans que s'acabi aquest any les obres del tram entre Perpinyà i Figueres, un dels punts difícils que té actualment el traçat que ha de passar per Catalunya.
En la cimera ministerial entre Espanya i França s'ha refermat el compromís de fer públic abans del 31 de desembre el nom del consorci seleccionat per a la concessió del tram Figueres-Perpinyà de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa. Un tram que encara no té calendari.
Quatre grups tornen a aspirar a la concessió, entre els quals hi ha les principals constructores espanyoles. En aquesta ocasió, però, la francesa Bouygues i l'espanyola Dragados i Construcciones van cadascuna pel seu compte. En la primera concessió, que es va acabar anul·lant, anaven juntes com a Euroferro.
El ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, i el seu homòleg francès s'han compromès a adjudicar l'obra abans del 31 de desembre. De tota manera, això fa difícil que les obres puguin començar el 2004, i encara no hi ha data d'acabament.
Elaboren un pla per dignificar tots els barris de l'entorn de la futura estació del TAV de Figueres
S'inicia amb una diagnosi del barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana
16/09/09 02:00 ACN
L'Ajuntament de Figueres prepara un pla per transformar urbanísticament i socialment els barris de l'entorn de la futura estació del TAV, és a dir, la zona oest de la ciutat. Segons ha explicat el tinent d'alcalde, Pere Casellas, s'ha començat amb una diagnosi del barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana, i quan s'hagi acabat es buscarà finançament per afrontar la remodelació. L'Ajuntament i associacions de veïns viatjaran a la demarcació de Barcelona per veure casos com ara els de la Mina i Can Tunis.
Amb la idea, que podria acabar sent el lema de la campanya, «Figueres comença a l'oest», l'Ajuntament està preparant una remodelació dels barris de l'entorn de la futura estació del TAV, una zona que serà l'entrada a la ciutat per a la gent que arribi amb tren. Són els barris del Culubret, Parc del Bosc, Turó Baix, Habitatges del Parc, Juncària Parc Bosc i el de Sant Joan, un dels punts més degradats.
Segons el tinent d'alcalde, Pere Casellas, el consistori ha començat aquest projecte, que encara és embrionari, invertint 50.000 euros en una diagnosi del barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana. Un cop es tingui es parlarà amb les associacions de veïns i es pactarà la transformació que cal fer-hi. «Llavors sabrem quants diners necessitem i buscarem finançament a la Generalitat, a la Diputació o en els diners que generi la instal·lació de l'estació del TAV, ja ho veurem», va explicar Casellas.
El tinent d'alcalde va destacar que els models que s'intenten seguir són els dels barris de la Mina, Can Tunis o el Governador, a la demarcació de Barcelona.
Casellas no descarta la dispersió de les famílies que viuen al barri de Sant Joan, com s'havia plantejat , però considera que se'la haurà de preguntar què volen fer. Un dels objectius de la reforma és eliminar la delinqüència i els problemes de droga que hi ha a la zona. Per Casellas, la transformació farà que les persones que hi estan posades marxin «pel seu propi peu, perquè no se sentiran a gust en un espai net, amb més vigilància i ben arreglat».
Antiga idea d'eliminar-lo
En l'època de Joan Armangué d'alcalde de Figueres es va plantejar que l'arribada del TAV i la instal·lació de l'estació a la zona oest de la ciutat serviria per fer una regeneració de la zona i eliminar el barri de la comunitat gitana. Fins i tot en aquell moment Armangué va reconèixer en una xerrada amb els veïns de la zona, el juny del 2005, que l'opció municipal de defensar un doble corredor de comunicacions i la nova estació de tren per al TAV i la línia convencional per l'oest de Figueres «no era neutra». La idea era aconseguir una transformació urbanística de tot el sector de ponent de la ciutat –de fet com ara–, comprès entre el Colobret i el Parc Bosc i la carretera d'Olot i el castell de Sant Ferran. L'alcalde va assegurar «la ferma voluntat d'eliminar concentracions de minories ètniques».
16/09/09 02:00 ACN
L'Ajuntament de Figueres prepara un pla per transformar urbanísticament i socialment els barris de l'entorn de la futura estació del TAV, és a dir, la zona oest de la ciutat. Segons ha explicat el tinent d'alcalde, Pere Casellas, s'ha començat amb una diagnosi del barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana, i quan s'hagi acabat es buscarà finançament per afrontar la remodelació. L'Ajuntament i associacions de veïns viatjaran a la demarcació de Barcelona per veure casos com ara els de la Mina i Can Tunis.
Amb la idea, que podria acabar sent el lema de la campanya, «Figueres comença a l'oest», l'Ajuntament està preparant una remodelació dels barris de l'entorn de la futura estació del TAV, una zona que serà l'entrada a la ciutat per a la gent que arribi amb tren. Són els barris del Culubret, Parc del Bosc, Turó Baix, Habitatges del Parc, Juncària Parc Bosc i el de Sant Joan, un dels punts més degradats.
Segons el tinent d'alcalde, Pere Casellas, el consistori ha començat aquest projecte, que encara és embrionari, invertint 50.000 euros en una diagnosi del barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana. Un cop es tingui es parlarà amb les associacions de veïns i es pactarà la transformació que cal fer-hi. «Llavors sabrem quants diners necessitem i buscarem finançament a la Generalitat, a la Diputació o en els diners que generi la instal·lació de l'estació del TAV, ja ho veurem», va explicar Casellas.
El tinent d'alcalde va destacar que els models que s'intenten seguir són els dels barris de la Mina, Can Tunis o el Governador, a la demarcació de Barcelona.
Casellas no descarta la dispersió de les famílies que viuen al barri de Sant Joan, com s'havia plantejat , però considera que se'la haurà de preguntar què volen fer. Un dels objectius de la reforma és eliminar la delinqüència i els problemes de droga que hi ha a la zona. Per Casellas, la transformació farà que les persones que hi estan posades marxin «pel seu propi peu, perquè no se sentiran a gust en un espai net, amb més vigilància i ben arreglat».
Antiga idea d'eliminar-lo
En l'època de Joan Armangué d'alcalde de Figueres es va plantejar que l'arribada del TAV i la instal·lació de l'estació a la zona oest de la ciutat serviria per fer una regeneració de la zona i eliminar el barri de la comunitat gitana. Fins i tot en aquell moment Armangué va reconèixer en una xerrada amb els veïns de la zona, el juny del 2005, que l'opció municipal de defensar un doble corredor de comunicacions i la nova estació de tren per al TAV i la línia convencional per l'oest de Figueres «no era neutra». La idea era aconseguir una transformació urbanística de tot el sector de ponent de la ciutat –de fet com ara–, comprès entre el Colobret i el Parc Bosc i la carretera d'Olot i el castell de Sant Ferran. L'alcalde va assegurar «la ferma voluntat d'eliminar concentracions de minories ètniques».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)